dissabte, 11 de juliol del 2009

Suc de pagès


Treballar la terra és fa més lleuger quan vas ben preparada i el sol va de baixada.

Però tan si desbrosses, piques terra, plantes o reculls és important combinar allò que ets amb allò que fas.

...i el resultat: una pagesa "agrofashion"!
Que "lo cortés no quita lo valiente".

divendres, 3 de juliol del 2009

Crema de carbassó

Seguint la línia de receptes fàcils i ràpides de fer, ideals per a persones amb poc temps i menys coneixements culinaris, us penjo una que es fa en mitja hora i que també es pot fer amb pastanaga (llàstima que no en tinguem, de moment) i molt semblant a la crema de porros (perquè no n’hi ha a Can Miret?). Aquesta recepta ja està contrastada, no em passés com amb el tempura, i va sortir tremenda! A més, freda està boníssima i amb la calda que fa el cos t’ho agraeix.

Ingredients:
1 kg de Carbassó
3 ó 4 Tranchetes
1 patata gran
1 ceba
Sal
1 litre i quart d'aigua
Oli

Preparació:
1)Pelar el carbassó i fer daus.
2)Pelar la ceba i tallar-la a juliana.
3)Pelar la patata i fer daus.
4)Sofregir-ho tot a foc mig-alt en l'olla on farem la crema, afegint una mica d'oli i afegir la sal al gust.
5)Quan agafi color, tirar 1 litre d'aigua(deixar l'altre 1/4 de litre per si ho hem d'afegir més tard).
6)Bullir fins que estiguin els carbassons i la patata tous. Més o menys són entre 10 i 12 minuts bullint a foc mig.
7)Apartar del foc, afegir el formatge i esperar a que es refredi una mica.
8)Triturar i passar per el xinés.
9)Deixar refredar i posar-ho a la nevera.

Que vagi de gust!







dimarts, 9 de juny del 2009

delícies de Can Miret


Quan érem caçadors recoŀlectors no sabíem el què ens perdíem. Treballar la terra ens va comprometre amb el món encara que no ens n'adonèssim i des d'aleshores ens hem anat fent més conscients que el nostre benestar depèn del seu. També ens perdíem el gaudi de fer crèixer la vida i la saviesa del què la relaciona amb la mort perquè al capdavall, plantes tomàquets per cruspir-te'ls, oi?

Viure l'hort és perseverar i ser constant i encara què els urbanites ens quedem a casa quan plou, és una activitat esforçada, tant esforçada com gloriosos els seus fruits que exhibeixen diferents característiques sensorials, totes admirables, des del naixement fins al seu destí final: el plat. I és què en aquest blog cal reivindicar també altres activitats, més hedonistes si vols, relacionades amb l'hort. Perquè no és el mateix conduir què conduir, treballar l'hort també és seure a taula. I no hi ha res millor que fer-ho amb matèria prima de qualitat, cuidada amb mans amoroses, sense additius ni conservants, de l'hort de Can Miret.

Companyes i companys, he trobat una recepta mooooooolt fàcil de fer: les flors de carbassó en tempura! Ari gato! Només cal fer er una massa amb 250 g de farina, 425 ml d'aigua freda, una mica de sal i sis glaçons. Passar les flors de carbassó per la massa i introduir-les en abundant oli ben calent. Per no perdre els carbassons, haurem de recollir només els badocs masculins, qué són els què no fan fruit, i a la cassola!! Què, quan podrem collir les flors?

diumenge, 7 de juny del 2009

i de quin color és la flor de l'albergínia????


... és que aqui tot és com ha de ser... naturalment!

treballar fa gana


per això dinem fort per recuperar forces!!!

aquest "pepino" promet...




Ja comencen a sortir els carbassons i els cogombres!!! Els cinc pams de marge que vam deixar entre planta i planta quan les vam plantar estaven totalment justificats, quina florida!!!

i què me'n dieu dels raf?



la gent de l'hort sap que són la meva debilitat... no vaig parar fins que el Teixi me'n va comprar per plantar...i els cuido, els hi parlo, pateixo si fa dies que no els veig... ataco cada mala herba que els amenaça i avui els he deixat ben podats. Han estat els primers de tots en sortir, ben valents i decidits! i creixeran cargolats fins que es faran ben grans!!!

per no fer-me pesada us copio algunes de les coses que trobes al google si busques "tomàquet raf"


  • són tan exquisits i rars que els diuen tomates de «pata negra» com si fos un pernil jabugo de primeríssima qualitat.
  • s´assemblen a les anomenades de Montserrat, però tenen més polpa i més sabor, són de temporada, de curta temporada, tenen un gust dolç i malgrat l´aspecte arrugat i encongit, amb un verd menta intens en les ratlles que surten de la cua i la carn densa i forta és el millor de tots per fer amanides.
  • La tomatera dels rafs necessita molt d´espai per fer aquest fruit tan selecte, tres o quatre quilos per metre quadrat, quan altres classes en el mateix espai en fan quinze. (Teixi això ja ho hem tingut en compte???)
  • És molt car, un menjar de luxe, els primers arriben a 12 euros al quilo!!! (calité!!!)
  • crec que les tomaques del Raf són indiscutiblement les millors del món (jo també)