Quan érem caçadors recoŀlectors no sabíem el què ens perdíem. Treballar la terra ens va comprometre amb el món encara que no ens n'adonèssim i des d'aleshores ens hem anat fent més conscients que el nostre benestar depèn del seu. També ens perdíem el gaudi de fer crèixer la vida i la saviesa del què la relaciona amb la mort perquè al capdavall, plantes tomàquets per cruspir-te'ls, oi?
Viure l'hort és perseverar i ser constant i encara què els urbanites ens quedem a casa quan plou, és una activitat esforçada, tant esforçada com gloriosos els seus fruits que exhibeixen diferents característiques sensorials, totes admirables, des del naixement fins al seu destí final: el plat. I és què en aquest blog cal reivindicar també altres activitats, més hedonistes si vols, relacionades amb l'hort. Perquè no és el mateix conduir què conduir, treballar l'hort també és seure a taula. I no hi ha res millor que fer-ho amb matèria prima de qualitat, cuidada amb mans amoroses, sense additius ni conservants, de l'hort de Can Miret.
Companyes i companys, he trobat una recepta mooooooolt fàcil de fer: les flors de carbassó en tempura! Ari gato! Només cal fer er una massa amb 250 g de farina, 425 ml d'aigua freda, una mica de sal i sis glaçons. Passar les flors de carbassó per la massa i introduir-les en abundant oli ben calent. Per no perdre els carbassons, haurem de recollir només els badocs masculins, qué són els què no fan fruit, i a la cassola!! Què, quan podrem collir les flors?
Quina recepta més bona haurà de ser... quan els badocs es cuinin el mateix dia que es cullen! Les flors perden la seva exuberància i es comencen a posar músties si passen la nit a la cuina (potser a la nevera aguanten millor? no ho crec). Quant al tempura, fàcil de fer i bó, cal controlar la farina perquè quedi ben finet i ja està. Tornaré a provar amb flors del dia...
ResponElimina