delícies de Can Miret

Quan érem caçadors recoŀlectors no sabíem el què ens perdíem. Treballar la terra ens va comprometre amb el món encara que no ens n'adonèssim i des d'aleshores ens hem anat fent més conscients que el nostre benestar depèn del seu. També ens perdíem el gaudi de fer crèixer la vida i la saviesa del què la relaciona amb la mort perquè al capdavall, plantes tomàquets per cruspir-te'ls, oi?

Viure l'hort és perseverar i ser constant i encara què els urbanites ens quedem a casa quan plou, és una activitat esforçada, tant esforçada com gloriosos els seus fruits que exhibeixen diferents característiques sensorials, totes admirables, des del naixement fins al seu destí final: el plat. I és què en aquest blog cal reivindicar també altres activitats, més hedonistes si vols, relacionades amb l'hort. Perquè no és el mateix conduir què conduir, treballar l'hort també és seure a taula. I no hi ha res millor que fer-ho amb matèria prima de qualitat, cuidada amb mans amoroses, sense additius ni conservants, de l'hort de Can Miret.

Companyes i companys, he trobat una recepta mooooooolt fàcil de fer: les flors de carbassó en tempura! Ari gato! Només cal fer er una massa amb 250 g de farina, 425 ml d'aigua freda, una mica de sal i sis glaçons. Passar les flors de carbassó per la massa i introduir-les en abundant oli ben calent. Per no perdre els carbassons, haurem de recollir només els badocs masculins, qué són els què no fan fruit, i a la cassola!! Què, quan podrem collir les flors?

i de quin color és la flor de l'albergínia????

... és que aqui tot és com ha de ser... naturalment!

treballar fa gana

per això dinem fort per recuperar forces!!!

aquest "pepino" promet...

Ja comencen a sortir els carbassons i els cogombres!!! Els cinc pams de marge que vam deixar entre planta i planta quan les vam plantar estaven totalment justificats, quina florida!!!

i què me'n dieu dels raf?

la gent de l'hort sap que són la meva debilitat... no vaig parar fins que el Teixi me'n va comprar per plantar...i els cuido, els hi parlo, pateixo si fa dies que no els veig... ataco cada mala herba que els amenaça i avui els he deixat ben podats. Han estat els primers de tots en sortir, ben valents i decidits! i creixeran cargolats fins que es faran ben grans!!!

per no fer-me pesada us copio algunes de les coses que trobes al google si busques "tomàquet raf"

• són tan exquisits i rars que els diuen tomates de «pata negra» com si fos un pernil jabugo de primeríssima qualitat.
• s´assemblen a les anomenades de Montserrat, però tenen més polpa i més sabor, són de temporada, de curta temporada, tenen un gust dolç i malgrat l´aspecte arrugat i encongit, amb un verd menta intens en les ratlles que surten de la cua i la carn densa i forta és el millor de tots per fer amanides.
• La tomatera dels rafs necessita molt d´espai per fer aquest fruit tan selecte, tres o quatre quilos per metre quadrat, quan altres classes en el mateix espai en fan quinze. (Teixi això ja ho hem tingut en compte???)
• És molt car, un menjar de luxe, els primers arriben a 12 euros al quilo!!! (calité!!!)
  
• crec que les tomaques del Raf són indiscutiblement les millors del món (jo també)
  

una visita!

cap al migdia ens han vingut a veure l'Elena i el Toni. Pel seu propi peu, i amb indicacions telefòniques precises del Teixi, han arribat a l'hort i ens sembla que els hi ha agradat! Hem fet una ruta guiada per tot el conrreu. L'Elena, que ha vist molts horts perquè és de Sort, volia agafar alguna ceba tendra... però ja sabem qui mana a l'hort...fins que ell ho diu no es cull res de res...i per això l'ha distret regalant-li un enciam. El Toni ha dit que no coneixia millors pagesos que nosaltres... però ens sembla que som els únics que coneix!

a quatre mans

Els dies que "fem parella" a l'hort també tenen el seu encant... es repira més calma i et concentres molt més en la terra. El Teixi, quan no té temporers, treballa de valent... avui ha estat fen la planxa on dimecres plantarem síndries i melons!!! Ens cal comprar alguna maquineta que ens faciliti una mica aquesta feina... la planxa ha durat tot el matí!!! Jo he après a podar les tomaqueres... "tot el que penja cap avall s'ha de tallar perquè ja no en farem res i només ens menja l'energia"... com a la vida mateixa. El que encara no tinc gaire clar és com trobar el "purgó"... quan el Teixi em repassa la feina sempre troba el que jo no he vist!!!

una idea que creix

l'hort està esplèndid... la planta de la patata és bonica, bonica! i les flors del carbassó em fan pensar en la primera vegada que les vaig menjar a Roma... qui m'hauria dit que un dia les faria créixer... Per les canyes s'enfilen tomaqueres i mongeteres i nosaltres les ajudem a estirar-se, esbeltes i com més alt millor! hem cuidat els cogombres com si fossin bebés de setmanes, que petits que eren quan els vam plantar... i com els ha costat arrelar... sembla que els hem salvat...quin patir i quin gaudir! el millor moment, però, el primer tomàquet raff que vam veure nèixer!!!! Els tomàquets raff, que es mereixen un escrit a part, seràn l'alegria d'aquest estiu... i si no, ja ho veureu!... Amb la verdura quasi a punt... hi ha una idea que ens fa l'ullet i que està a punt a punt de conquerir-nos: compartir aquesta aventura amb totes i tots vosaltres... en parlem, riem, ens emocionem, i sembla que ens hi tirarem de cap... i sobretot de cor!