l'hort està esplèndid... la planta de la patata és bonica, bonica! i les flors del carbassó em fan pensar en la primera vegada que les vaig menjar a Roma... qui m'hauria dit que un dia les faria créixer... Per les canyes s'enfilen tomaqueres i mongeteres i nosaltres les ajudem a estirar-se, esbeltes i com més alt millor! hem cuidat els cogombres com si fossin bebés de setmanes, que petits que eren quan els vam plantar... i com els ha costat arrelar... sembla que els hem salvat...quin patir i quin gaudir! el millor moment, però, el primer tomàquet raff que vam veure nèixer!!!! Els tomàquets raff, que es mereixen un escrit a part, seràn l'alegria d'aquest estiu... i si no, ja ho veureu!... Amb la verdura quasi a punt... hi ha una idea que ens fa l'ullet i que està a punt a punt de conquerir-nos: compartir aquesta aventura amb totes i tots vosaltres... en parlem, riem, ens emocionem, i sembla que ens hi tirarem de cap... i sobretot de cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada